Flors a la finestra - Miquel Abras

Avui puc fer les paus amb el meu cor, no puc pensar que perdo el temps cada cop que intento acostar-me a tu, que intento mirar-te als ulls de a prop, lluny, molt lluny de voler-te oblidar,lluny de teixir una amistat, lluny de perdre tota esperatza, sóc qui cuida les flors del jardí, qui s'enfila cada matí i et deixa flors a la finestra, sóc qui parla amb el sol i la lluna, qui resa per tu cada nit, qui vol que siguis feliç, pot ser estic boig, pot ser estic boig.
La timidesa no em deixa parlar amb tu, no em deixa mirar-te ni als ulls, no em deixa seguir-te quan marxes a la ciutat, no em deixa mirar-te ni un segon no em deixa ni acariciar el teu nom, no em deixa dir-te que u ets tot.
Sóc qui cuida les flors del jardí, qui s'enfila cada matí i et deixa flors a la finestra, sóc qui parla amb el sol i la lluna, qui resa per tu cada nit, qui vol que siguis feliç, pot ser estic boig, pot ser estic boig.
Sóc qui cuida les flors del jardí, qui s'enfila cada matí i et deixa flors a la finestra, sóc qui parla amb el sol i la lluna, qui resa per tu cada nit, qui vol que siguis feliç, sóc qui cuida les flors del jardí, sóc qui et cuida, qui t'abraça, qui t'estima, sóc el teu àngel, sóc el teu àngel.

M'hauria agradat...

Comença un nou curs, i tot segueix igual... :( cada cop més desanimada... Però com sempre, hi ha cançons per tots moments, per ajudar-te a sentir-te millor, que no estàs sol, que algú et compren, que algú sent com tu o que li passa quelcom semblant a tu... també algún cop per enfonsar-te un pèl més...
M'hauria agradat... Tothom té els seus somnis, els seus plans de futur, les seves preferències, interessos, valors... Però al cap i a la fi a tothom li hauria agradat alguna cosa que sovint no pot veure realitzada...

Però... tot va com va i com sempre s'ha de viure la vida com qui encara somia que potser es compleixi allò que ens hauria agradat...

http://www.youtube.com/watch?v=RyxeCHuppyc

Sovint només em quedar somiar... però no m'agradaria acabar la meva existència somiant...

Ja ha arribat l'estiu altre cop!

L'època que més m'agrada és l'estiu. Fa bon temps per anar a la piscina i tinc vacanses, sempre ha estat més o menys així.
Aquest estiu però ja serà el segon estiu que passo al costat d'una persona que m'estimo molt, que em va fer sentir molta pau i tranquil.litat en un moment de la meva vida que era dels pitjors que passava.
Moltes gràcies per ajudar-me a ser jo, per deixar-te estimar i per estimar-me.

El segon millor estiu de la meva vida gràcies a deixar que la passi al teu costat.

Fa temps que no actualitzo el bloc, vaig perdre la contrasenya... per fi l'he recuperat...
Ara mateix no se si estic bé o malament, estic molt confosa... no se que haig de fer en la meva vida, hi ha moltes coses que em preocupen i em ratllen, n'hi ha que em diuen que als 30 ho veure tot clar... Hi ha dies que em sento molt feliç, en canvi, altres m'agafen ganes de desaparèixer d'aquest món...
És llavors que em venen a la ment cançons amb un aire de enyorança, tendresa, amor... però també soledat i tristesa...

Aquesta és una cançó de comiat, a mi m'agrada molt...

La Vall del Riu Vermell

http://www.youtube.com/watch?v=oDiWoUUQheU

"Un dia perdut, és aquell en el que no hem somrigut ..."

Tots sentim, a vegades alegria, a vegades tristesa, a vegades enyorança... La vida està plena d'emocions i sentiments, sempre sentim... però a vegades no sabem el que ens passa, només sabem que ens passa alguna cosa a dins nostre... però que no saps definir ni expressar... Llavors sents una cançó, una lletra... d'algú que no coneixes però que expressa exactament el que tu sents... Et fan sentir acompanyada, que no estàs sola en el teu interior...
Quan m'ensorro, quan tot ho veig negre intento buscar un bri de llum en la música i les lletres de les cançons...

Aquesta és una que m'agrada molt... de Gossos...

QUAN ET SENTIS DE MARBRE

Quan al gola et cremi com un got d'aiguardent
i te'n begis un altre i bufi el vent de ponent.
Aixuga les desgràcies, millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.

Quan al gola et cremi com un got d'aiguardent
i te'n begis un altre i bufi el vent de ponent.
Quan et cansis de còrrer per carrers sense fí,
busca un lloc on amagar-te en la nit.
Quan es perdi de vista tot el què vas somiar
i vegis la teva història com cau en un forat.
Aixuga les desgràcies, millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.

Fuig d'aquí, fuig d'aquí... Fes-ho per mi
No pots viure, en l'ahir.
Fuig d'aquí, fuig d'aquí... Pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així:

Pemy
Si el cap et dona voltes dins d'aquesta buidor
i no saps el què tens però no et passa res de bo.
Busques on agafar-te però tot passa de llarg,
i es que no a tots ens tracten igual,
i es que no a tots ens tracten igual!

Gossos
Fuig d'aquí, fuig d'aquí... Fes-ho per mi
No pots viure, en l'ahir.
Fuig d'aquí, fuig d'aquí... Pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així:

guitarra

Quan arribis si pots envia'm una postal,
o si pots una carta, explicant com t'ha anat... Com t'ha anat.

guitarra

Uuuuhh

Quan la gola et cremi
com un got d'aiguardent
i te'n beguis un altre
i bufi el vent de ponenthttp://www.youtube.com/watch?v=_-iwO6OiIHo

NOSALTRES I ELS ANIMALS

Aquest dissabte vaig anar al IV Saló animaladda, pel benestar i la defensa de l'animal abandonat, i sent conscient que no és cap novetat el tracte que la societat "desenvolupada" en la qual vivim excerceix sobre els animals, encara se'm posa la pell de gallina i m'emociono cada cop que algú dóna una nova oportunitat a qualsevol bestioleta, amb cada història que expliquen que han viscut molts animals, per confiar massa amb les persones per qui ho donarien tot i han acabat abandonats, maltractats... I tot i així, els que no acaben morts s'ilusionen i busquen estima amb qui els hi pugui donar... Només volen això, estimar i sentir-se estimats...

Penso sovint i fermament, que els animals saben apreciar millor la vida que nosaltres, estimar i ser estimat és el més gran que pots tenir en aquesta vida, i els gossos bé que ho saben això. Massa sovint les persones ens capifiquem amb coses que realment són insignificants i pensem que són necessaries per viure, i que ens faran més feliços, però quan ho aconseguim, podem comprovar que no ho som si estem sols...

LA DADA VERGONYOSA

L’Estat Espanyol sostenta el rècord d'abandonament d’animals de tota la Comunitat Europea.

La majoria d’aquests animals acaben sacrificats a les Gosseres Municipals, altres moren atropellats a les carreteres, altres cauen en mans de bandes il·legals de baralles de gossos, laboratoris clandestins d’experimentació, o són torturats fins la mort per alguna colla de marrecs.

Nomès un 10% i majoritàriament gossos (els gats es queden i fan vida al carrer), arriben a Refugis o Protectores, a on se’ls tracta de trobar un nou amo i una nova oportunitat de vida, però nomès un 2% de la població s’acosta a les protectores.


La dada vergonyosa és simplement una de moltes mostres que ens podem trobar sobre la situació actual que pateixen els nostres animals, aquells que viuen amb nosaltres i que també formen part d aquest món... A més dels animals abandonats també s ha de reflexionar sobre el tracte que reben els amimals a les granjes, els que són utilitzats per experimentar amb productes que noslatres "necessitem", les "corrides", etc... i realment, quan hi paro a pensar em fa vergonya formar part de la raça humana...

Mentre això no canvii, anirem a al cua en eduació, no només perquè els nostres alumnes no arribin a determinats continguts curriculars, com ens fan creure, sinò perquè la societat i el sistema actual en el qual vivim no està suficientment capacitat per respectar els drets dels animals i frenar contundenment qualsevol vulenaració d'aquests, entre molts altres valors que manquen en aquesta societat...

Comença un nou curs...

Arriba el primer dia d'escola, molts infants estan ilusionats i amb ganes de tornar a classe, altres tenen por, timidesa, curiositat... i immersos en una incertesa no saben si riure o plorar...

Moltes vegades penso que quan es comença quelcom de nou, tots som infants, i així, com aquests infants m'he sentit jo en el meu primer dia d'escola! :) Una barreja de sentiments i emocions m'invadien el cos expectant de què em trobaria...

Doncs sí, he canviat d'escola, malgrat deixar amb tristesa i recordar amb melanconia a la del curs passat... ara estic més apropet de casa, en un poble gran molt familiar per mi. Però ha estat un canvi important respecte al curs passat (més alumnes, més mestres, més nivells...). Tot té la seva part positiva, així que només em queda afrontar el nou curs amb ilusió i enrquir-me amb les noves experiències que em depari el futur!

Ànims a tots als mestres, psicopedagogs i als infants, nens i nenes que ens donen tantes alegries i satisfaccions, malgrat les dificultats i enrabiades, per afrontar motivats tot el que tenim per endavant!!!!!!!