diumenge, 19 d’octubre de 2008

"Un dia perdut, és aquell en el que no hem somrigut ..."

Tots sentim, a vegades alegria, a vegades tristesa, a vegades enyorança... La vida està plena d'emocions i sentiments, sempre sentim... però a vegades no sabem el que ens passa, només sabem que ens passa alguna cosa a dins nostre... però que no saps definir ni expressar... Llavors sents una cançó, una lletra... d'algú que no coneixes però que expressa exactament el que tu sents... Et fan sentir acompanyada, que no estàs sola en el teu interior...
Quan m'ensorro, quan tot ho veig negre intento buscar un bri de llum en la música i les lletres de les cançons...

Aquesta és una que m'agrada molt... de Gossos...

QUAN ET SENTIS DE MARBRE

Quan al gola et cremi com un got d'aiguardent
i te'n begis un altre i bufi el vent de ponent.
Aixuga les desgràcies, millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.

Quan al gola et cremi com un got d'aiguardent
i te'n begis un altre i bufi el vent de ponent.
Quan et cansis de còrrer per carrers sense fí,
busca un lloc on amagar-te en la nit.
Quan es perdi de vista tot el què vas somiar
i vegis la teva història com cau en un forat.
Aixuga les desgràcies, millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.

Fuig d'aquí, fuig d'aquí... Fes-ho per mi
No pots viure, en l'ahir.
Fuig d'aquí, fuig d'aquí... Pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així:

Pemy
Si el cap et dona voltes dins d'aquesta buidor
i no saps el què tens però no et passa res de bo.
Busques on agafar-te però tot passa de llarg,
i es que no a tots ens tracten igual,
i es que no a tots ens tracten igual!

Gossos
Fuig d'aquí, fuig d'aquí... Fes-ho per mi
No pots viure, en l'ahir.
Fuig d'aquí, fuig d'aquí... Pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així:

guitarra

Quan arribis si pots envia'm una postal,
o si pots una carta, explicant com t'ha anat... Com t'ha anat.

guitarra

Uuuuhh

Quan la gola et cremi
com un got d'aiguardent
i te'n beguis un altre
i bufi el vent de ponent
http://www.youtube.com/watch?v=_-iwO6OiIHo

4 comentaris:

m.teacher ha dit...

És cert, a vegades és sorprenent com la lletra d'una canço pot definir el nostre estat d'ànim, ens pot consolar, ens pot fer recordar, ens pot il·lusionar i és que a vegades la música és el millor remei i cura per a l'ànima!

petonets

MARTA

pd: enahorabona per les teves actualitzacions del bloc!

Ivan ha dit...

Preciosa!

Jo hi afegiria aquesta també Laura ;)

BlackBit ha dit...

Jo crec que aquesta obra no té comparació possible a res que hagi conegut abans, ni musical ni personalment.

Més quan és nota que ha estat inspirada, per quelcom ben auténtic i poderós..

El terme i idea de la importància perd el seu significat convertint-se en passatemps mundà quan algú et brinda un genui camí a la eternitat..

Poden inventar instruments, composar sons, escriure noves lletres, fins i tot apareixer nous artistes, però hi han coses que trascendeixen la raó i el món, i hi seran per sempre incondicionalment.

Com un somriure blanquet o un llepar-se com un gatet

La meva aportació musical inspirada per la dona de la meva vida :

El Tercer Hombre - Dir-li al Sol
http://es.youtube.com/watch?v=msj0K5wztkw

AnIuSkA ha dit...

És molt xula...

I tens molta raó....de vegades hi ha dies que tan sols una cançó és l'única que et pot fer sentir diferent.....tot i que només sigui per un instant....Però un instant que vius!!!