dilluns, 13 d’octubre de 2008


NOSALTRES I ELS ANIMALS



Aquest dissabte vaig anar al IV Saló animaladda, pel benestar i la defensa de l'animal abandonat, i sent conscient que no és cap novetat el tracte que la societat "desenvolupada" en la qual vivim excerceix sobre els animals, encara se'm posa la pell de gallina i m'emociono cada cop que algú dóna una nova oportunitat a qualsevol bestioleta, amb cada història que expliquen que han viscut molts animals, per confiar massa amb les persones per qui ho donarien tot i han acabat abandonats, maltractats... I tot i així, els que no acaben morts s'ilusionen i busquen estima amb qui els hi pugui donar... Només volen això, estimar i sentir-se estimats...


Penso sovint i fermament, que els animals saben apreciar millor la vida que nosaltres, estimar i ser estimat és el més gran que pots tenir en aquesta vida, i els gossos bé que ho saben això. Massa sovint les persones ens capifiquem amb coses que realment són insignificants i pensem que són necessaries per viure, i que ens faran més feliços, però quan ho aconseguim, podem comprovar que no ho som si estem sols...



LA DADA VERGONYOSA

L’Estat Espanyol sostenta el rècord d'abandonament d’animals de tota la Comunitat Europea.

La majoria d’aquests animals acaben sacrificats a les Gosseres Municipals, altres moren atropellats a les carreteres, altres cauen en mans de bandes il·legals de baralles de gossos, laboratoris clandestins d’experimentació, o són torturats fins la mort per alguna colla de marrecs.

Nomès un 10% i majoritàriament gossos (els gats es queden i fan vida al carrer), arriben a Refugis o Protectores, a on se’ls tracta de trobar un nou amo i una nova oportunitat de vida, però nomès un 2% de la població s’acosta a les protectores.


La dada vergonyosa és simplement una de moltes mostres que ens podem trobar sobre la situació actual que pateixen els nostres animals, aquells que viuen amb nosaltres i que també formen part d aquest món... A més dels animals abandonats també s ha de reflexionar sobre el tracte que reben els amimals a les granjes, els que són utilitzats per experimentar amb productes que noslatres "necessitem", les "corrides", etc... i realment, quan hi paro a pensar em fa vergonya formar part de la raça humana...

Mentre això no canvii, anirem a al cua en eduació, no només perquè els nostres alumnes no arribin a determinats continguts curriculars, com ens fan creure, sinò perquè la societat i el sistema actual en el qual vivim no està suficientment capacitat per respectar els drets dels animals i frenar contundenment qualsevol vulenaració d'aquests, entre molts altres valors que manquen en aquesta societat...

2 comentaris:

BlackBit ha dit...

Malauradament, molta gent cau en l'error de pensar que l'especie humana, degut al seu intel·lecte, està per damunt de la resta d'espècies; quan, en realitat, deuria ser precisament aquesta característica pròpia dels humans la que ens fes adonar de que tots compartim un mateix planeta i recursos, i que aquests es manifesten a la natura de forma interdependent i harmònica. Doncs bé, és justament la suposada espècie "superior" la que s'està encarregant de, literalment, destruir el medi on viu i, alhora, generar auténtica barbàrie i petiment a tot tipus d'éssers vius.

Observant això, no deuria sorpendre'ns massa la fotografia del món en el que vivim.

Tot i així, per sort, penso que continua sent vàlid allò de que "L'home és capaç de lo millor i de lo pitjor", i si et mostres possitiu, receptiu, pacient, perseverant, i no et rendeixes.. al final pots trobar a algun humà, que en tant que humà, alhora també sigui persona (la qual cosa no és tan comú).

L'atzar a vegades és el que s'encarrega de posar-te una boleta en el camí, i això et canvia la visió del món i de la condició humana.

Rubèn-Abel Cerezuela Barenys ha dit...

Això de l'abandonament dels animals de companyia és un "lastre" que arrosseguem des de temps immemorables.
La gent és capritxosa i tracta els animalets com a peces de roba o aparells electrònics: t'encapritxes d'ell, te'l compres, no el fas servir o es trenca i el llances! Sí, però amb la diferència que un animalet és una ésser viu, com nosaltres, i ha d'estar emparat i protegit.

Quan les lleis es posin fortes i obliguin a dur el xip a tot bitxu de companyia, s'acabarà el desgavell d'animalets abandonats i atropellats a les carreteres i les gossseres i gateres com autèntics camps de concentració!

Reflexionem-hi, que ara arriba Nadal i a les cartes dels Reis, se'n demanen molts d'animals de companyia!

Un petó ben gros i fins aviat!

PD: Perdona el rotllo! :P
Jo tinc un gat i m'agrada tenir-lo bé i atès!