dijous, 12 d’abril del 2012

Flors a la finestra - Miquel Abras

Avui puc fer les paus amb el meu cor, no puc pensar que perdo el temps cada cop que intento acostar-me a tu, que intento mirar-te als ulls de a prop, lluny, molt lluny de voler-te oblidar,lluny de teixir una amistat, lluny de perdre tota esperatza, sóc qui cuida les flors del jardí, qui s'enfila cada matí i et deixa flors a la finestra, sóc qui parla amb el sol i la lluna, qui resa per tu cada nit, qui vol que siguis feliç, pot ser estic boig, pot ser estic boig.
La timidesa no em deixa parlar amb tu, no em deixa mirar-te ni als ulls, no em deixa seguir-te quan marxes a la ciutat, no em deixa mirar-te ni un segon no em deixa ni acariciar el teu nom, no em deixa dir-te que u ets tot.
Sóc qui cuida les flors del jardí, qui s'enfila cada matí i et deixa flors a la finestra, sóc qui parla amb el sol i la lluna, qui resa per tu cada nit, qui vol que siguis feliç, pot ser estic boig, pot ser estic boig.
Sóc qui cuida les flors del jardí, qui s'enfila cada matí i et deixa flors a la finestra, sóc qui parla amb el sol i la lluna, qui resa per tu cada nit, qui vol que siguis feliç, sóc qui cuida les flors del jardí, sóc qui et cuida, qui t'abraça, qui t'estima, sóc el teu àngel, sóc el teu àngel.