diumenge, 19 d’octubre de 2008

"Un dia perdut, és aquell en el que no hem somrigut ..."

Tots sentim, a vegades alegria, a vegades tristesa, a vegades enyorança... La vida està plena d'emocions i sentiments, sempre sentim... però a vegades no sabem el que ens passa, només sabem que ens passa alguna cosa a dins nostre... però que no saps definir ni expressar... Llavors sents una cançó, una lletra... d'algú que no coneixes però que expressa exactament el que tu sents... Et fan sentir acompanyada, que no estàs sola en el teu interior...
Quan m'ensorro, quan tot ho veig negre intento buscar un bri de llum en la música i les lletres de les cançons...

Aquesta és una que m'agrada molt... de Gossos...

QUAN ET SENTIS DE MARBRE

Quan al gola et cremi com un got d'aiguardent
i te'n begis un altre i bufi el vent de ponent.
Aixuga les desgràcies, millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.

Quan al gola et cremi com un got d'aiguardent
i te'n begis un altre i bufi el vent de ponent.
Quan et cansis de còrrer per carrers sense fí,
busca un lloc on amagar-te en la nit.
Quan es perdi de vista tot el què vas somiar
i vegis la teva història com cau en un forat.
Aixuga les desgràcies, millor que em facis cas,
ja no pots deixar-ho fins demà.

Fuig d'aquí, fuig d'aquí... Fes-ho per mi
No pots viure, en l'ahir.
Fuig d'aquí, fuig d'aquí... Pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així:

Pemy
Si el cap et dona voltes dins d'aquesta buidor
i no saps el què tens però no et passa res de bo.
Busques on agafar-te però tot passa de llarg,
i es que no a tots ens tracten igual,
i es que no a tots ens tracten igual!

Gossos
Fuig d'aquí, fuig d'aquí... Fes-ho per mi
No pots viure, en l'ahir.
Fuig d'aquí, fuig d'aquí... Pel teu camí,
quan les ombres t'ho diguin així:

guitarra

Quan arribis si pots envia'm una postal,
o si pots una carta, explicant com t'ha anat... Com t'ha anat.

guitarra

Uuuuhh

Quan la gola et cremi
com un got d'aiguardent
i te'n beguis un altre
i bufi el vent de ponent
http://www.youtube.com/watch?v=_-iwO6OiIHo

dilluns, 13 d’octubre de 2008


NOSALTRES I ELS ANIMALS



Aquest dissabte vaig anar al IV Saló animaladda, pel benestar i la defensa de l'animal abandonat, i sent conscient que no és cap novetat el tracte que la societat "desenvolupada" en la qual vivim excerceix sobre els animals, encara se'm posa la pell de gallina i m'emociono cada cop que algú dóna una nova oportunitat a qualsevol bestioleta, amb cada història que expliquen que han viscut molts animals, per confiar massa amb les persones per qui ho donarien tot i han acabat abandonats, maltractats... I tot i així, els que no acaben morts s'ilusionen i busquen estima amb qui els hi pugui donar... Només volen això, estimar i sentir-se estimats...


Penso sovint i fermament, que els animals saben apreciar millor la vida que nosaltres, estimar i ser estimat és el més gran que pots tenir en aquesta vida, i els gossos bé que ho saben això. Massa sovint les persones ens capifiquem amb coses que realment són insignificants i pensem que són necessaries per viure, i que ens faran més feliços, però quan ho aconseguim, podem comprovar que no ho som si estem sols...



LA DADA VERGONYOSA

L’Estat Espanyol sostenta el rècord d'abandonament d’animals de tota la Comunitat Europea.

La majoria d’aquests animals acaben sacrificats a les Gosseres Municipals, altres moren atropellats a les carreteres, altres cauen en mans de bandes il·legals de baralles de gossos, laboratoris clandestins d’experimentació, o són torturats fins la mort per alguna colla de marrecs.

Nomès un 10% i majoritàriament gossos (els gats es queden i fan vida al carrer), arriben a Refugis o Protectores, a on se’ls tracta de trobar un nou amo i una nova oportunitat de vida, però nomès un 2% de la població s’acosta a les protectores.


La dada vergonyosa és simplement una de moltes mostres que ens podem trobar sobre la situació actual que pateixen els nostres animals, aquells que viuen amb nosaltres i que també formen part d aquest món... A més dels animals abandonats també s ha de reflexionar sobre el tracte que reben els amimals a les granjes, els que són utilitzats per experimentar amb productes que noslatres "necessitem", les "corrides", etc... i realment, quan hi paro a pensar em fa vergonya formar part de la raça humana...

Mentre això no canvii, anirem a al cua en eduació, no només perquè els nostres alumnes no arribin a determinats continguts curriculars, com ens fan creure, sinò perquè la societat i el sistema actual en el qual vivim no està suficientment capacitat per respectar els drets dels animals i frenar contundenment qualsevol vulenaració d'aquests, entre molts altres valors que manquen en aquesta societat...