dissabte, 20 de setembre del 2008

Comença un nou curs...

Arriba el primer dia d'escola, molts infants estan ilusionats i amb ganes de tornar a classe, altres tenen por, timidesa, curiositat... i immersos en una incertesa no saben si riure o plorar...

Moltes vegades penso que quan es comença quelcom de nou, tots som infants, i així, com aquests infants m'he sentit jo en el meu primer dia d'escola! :) Una barreja de sentiments i emocions m'invadien el cos expectant de què em trobaria...

Doncs sí, he canviat d'escola, malgrat deixar amb tristesa i recordar amb melanconia a la del curs passat... ara estic més apropet de casa, en un poble gran molt familiar per mi. Però ha estat un canvi important respecte al curs passat (més alumnes, més mestres, més nivells...). Tot té la seva part positiva, així que només em queda afrontar el nou curs amb ilusió i enrquir-me amb les noves experiències que em depari el futur!

Ànims a tots als mestres, psicopedagogs i als infants, nens i nenes que ens donen tantes alegries i satisfaccions, malgrat les dificultats i enrabiades, per afrontar motivats tot el que tenim per endavant!!!!!!!

5 comentaris:

Mabel (aventuresidesventuresdels30) ha dit...

ÉS veritat davant de les novetats tots ens comportem com a nens amb sabates noves, no sabem com actuar, estem preocupats, nerviosos, tensos...però de fet en pic comencem a portar vida normal...el que en un principi ens semblava nou, es converteix en quelcom quotidià i per tant una cosa que ja ens fa sentir més segurs!

Me'n alegro que agafis amb tanta empenta el nou curs! sort a l'escola nova!

I felicitats per haver actualitzat el teu bloc, ja esperavem notícies teves!

Marta (de la selva)

Mabel (aventuresidesventuresdels30) ha dit...

Si trobo que tens raó a vegades, tots davant dels canvis o de les novetats ens comportem com a nens. Som com la canalla amb les sabates noves, observem l'entorn, entrem espantats, a l'expectativa...esperant que tot surti com tenim previst!

I el més curiós de tot, és que allò que en un principi ens sembla tant nou, tant diferent...allò que ens provoca neguit...amb el pas d'unes setmanes es converteix en un fet quotidià i per tant habitual i més tranquil!

Els inicis de l'escola, sempre porten nervis per a tots,cal que ens adaptem a la nova situació, els alumnes, el centre, els nou companys...ara que d'aquí uns dies ja serà tot com anar per casa!

Una abraçada i bona sort ens els primers dies d'escola!

Me'n alegro que hagis decidit compartir-ho al bloc! esperem notícies teves avia!

MARTA (psciopeda)

Anònim ha dit...

Enhorabona pel nomenament que tants bons resultats ha acabat donant en contra dels mals auguris que li atribuies al principi..

Ara només queda procurar que els nens no quedin massa ensimismats per la preciositat de mestra que tenen davant, la qual cosa podria produir una baixada de rendiment académic.

Una abraçada

Eli ha dit...

ME'N ALEGRO MOLT, PRIMER QUE HAGIS ACTUALITZAT EL TEU BLOG (TOTS EN TENIEM GANES DE SABER DE TU) I SEGON, QUE EL CANVI HAGI ESTAT POSITIU.

SEMPRE ÉS COMPLICAT COMENÇAR UN CURS NOU, I MÉS EN UNA NOVA ESCOLA, PERÒ A POC A POC VEURÀS QUE CONEIXES A LA GENT QUE HI TREBALLA, AGAFES CONFIANÇA AMB ELS TEUS NENS FINS A FER-TE'LS TEUS, I TOT PLEGAT COMENÇA A AGAFAR UNA BONA FORMA.

T'ENCORATJO A SEGUIR AMB AQUESTA IL·LUSIÓ, I SAPS QUE ESTEM DESITJANT QUE TORNIS A POSAR UN ALTRE POST AL TEU BLOG, PER VEURE COM ET VA AL NOU COLE.

PETONETS, AH, I EL NASTIC, SENSE COMENTARIS.

Rubèn-Abel Cerezuela Barenys ha dit...

Molta sort en el nou curs i en la nova escola. Segur que hi estaràs molt bé i coneixeràs uns alumnes i uns companys molts macos!

M'alegro que hagis donat una empenta al teu blog!

Fins aviat!